Menjar
ens alimenta, però també ens emmalalteix.I actualment fa més això segon que el
primer.
Podem
dir més: menjar és el que ens emmalalteix, cada cop més i no ho fa de la
mateixa manera arreu del món, hi ha una diferència
social (afecta més les classes populars) i una diferència de gènere (afecta més les dones), i per rematar aquest
nefast panorama, cal dir que el col·lectiu que té pitjors índexs d’alimentació
és la població infantil.
No
hi ha una raó única que expliqui l’actual epidèmia d’alimentació insana. És la
combinació d’una sèrie de factors, però el més important és el canvi del nostre patró alimentari, que
ha suposat un increment molt significatiu del consum d’aliments amb alt contingut de greixos saturats i
hidrogenats, sucres afegits i sal, vehiculats la majoria a través dels
aliments processats que han inundat les nostres dietes.
La
progressiva industrialització dels nostres aliments n’és un factor, però també
ho és la progressiva desconnexió de la
població amb els aliments, amb el seu origen, varietat, temporalitat, cuina i
cultura, combinat amb canvis significatius en la seva producció i un sofisticat
i constant ús de la promoció i persuasió per part de la indústria alimentària.
És l’anomenat ambient o clima alimentari insà.
A l'escola hem muntat una petita i molt interessant exposició: "EMVERINA'M" de VSF Justícia Alimentària.
Actualment,
quan es parla de malnutrició, es parla de tres vessants del problema: la més
coneguda és la subnutrició (que
bàsicament s’entén com un dèficit d’energia i proteïnes), però n’existeixen,
almenys, altres dues: la manca de micronutrients i les malalties associades al consum excessiu
de sal, greixos insalubres i sucres afegits.
Per
primera vegada a la història, les dues darreres dimensions de la malnutrició
superen de llarg la primera.
Una exposició que ens informa i ens fa pensar...
QUIN BERENAR CREUS QUE ÉS MILLOR?
Pa amb tonyina, anacards, pastanaga, mandarines i aigua
Banyetes envasades, galetes de xocolata i suc de taronja envasat.
Si voleu saber-ne més:
.JPG)
