24/3/13

El creixement del PIB / Les necessitats reals de la població.

André Gorz - Riqueza sin valor, valor sin riqueza
 
En primer lugar, debemos preguntarnos ¿qué crecimiento necesitamos? ¿Qué es lo que nos falta y que el crecimiento debería proporcionarnos?. Pero esas preguntas nunca se plantean.

Los economistas, los gobiernos, los hombres de negocios reclaman el crecimiento en sí mismo, sin definir jamás su finalidad. El contenido del crecimiento no interesa a los que deciden. Lo que les interesa es el aumento del PIB, es decir, el aumento de la cantidad de dinero intercambiado, de la cantidad de mercancías compradas y vendidas en el curso de un año, sean cuales fueren esas mercancías. Nada garantiza que el crecimiento del PIB aumente la disponibilidad de los productos que necesita la población. En los hechos, ese crecimiento responde, en primer lugar, a una necesidad de capital, no a las necesidades de la población. Muchas veces, crea más pobres y más pobreza, trae con frecuencia beneficios a una minoría en detrimento de la mayoría y, en vez de mejorar la calidad de vida y del medio ambiente, la deteriora.
 
 
¿Cuáles son las riquezas y recursos que faltan con más frecuencia a la población? En primer lugar, una alimentación sana y equilibrada; agua potable de buena calidad; aire puro, luz y espacio; una vivienda salubre y agradable. Pero la evolución del PIB no mide nada de eso. Tomemos un ejemplo: Una aldea hace un pozo y toda la gente puede extraer agua de allí. El agua es un bien común, y el pozo, el producto de un trabajo común. Es la fuente de una mayor riqueza de la comunidad. Pero no aumenta el PIB, pues no da lugar a intercambios de dinero: no se compra ni se vende nada. Pero si un emprendedor privado cava el pozo y se lo apropia, para exigirle a cada aldeano que pague el agua que extrae, el PIB aumentará con los recibos cobrados por el propietario.

Tomemos de nuevo el ejemplo de los campesinos sin tierra. Si se distribuyeran tierras improductivas a 100.000 familias, en las que produjeran lo necesario para su subsistencia, el PIB no cambiaría. Tampoco cambia si esas familias reparten sus tareas de interés general, intercambian productos y servicios sobre una base mutualista y cooperativa. En cambio, si 100 propietarios expulsan a 100.000 familias de sus tierras y hacen que esas tierras produzcan cultivos comerciales destinados a la exportación, el PIB aumenta con el monto de esas exportaciones y con los salarios miserables pagados a los agricultores.
 

14/3/13

Dia Mundial dels Drets (i Deures) dels Consumidors i Consumidores.

Demà divendres 15 de març, en el que es commemora el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, no podem oblidar que el nostre model actual de consum és insostenible. Que mentre una petita part de la població mundial, entre la qual ens trobem, consumeix gran part dels recursos naturals del planeta a un ritme frenètic i el contamina, la gran majoria de la població mundial no pot ni cobrir les seves necessitats bàsiques.
 
Tenim uns drets, però també uns deures com a consumidors i consumidores. Repensar el nostre consum es fa avui en dia indispensable, tant per intentar salvaguardar els recursos naturals i frenar els impactes ambientals negatius que anam cultivant per les generacions futures, com per intentar acabar amb les desigualtats socials.
Hem de tornar a consumir allò que el camp de Menorca ens ofereix, evitant així consumir productes que venen de milers de quilòmetres enfora deixant un rastre de gasos d’efecte hivernacle al seu pas i que han estat produïts de manera poc sostenible.
Hem  de brindar oportunitats a aquells pagesos i pageses que duen a terme pràctiques agràries sostenibles i que durant anys han conservat el nostre paisatge i tradicions. Hem de tornar al saber popular de quins són els productes de temporada i nodrir als nostres fills i filles amb aliments saludables.
 
Un consum responsable d'aliments passa pel retorn als productes locals, de temporada, produïts de manera sostenible i amb unes condicions de treball dignes. I si volem consumir algun producte que vengui de fora, assegurem-nos que s’han respectat els drets humans i el medi ambient en la seva producció.
 
Tots i totes tenim el dret a alimentar-nos. Però també el deure de vetllar perquè el fet d'alimentar-nos no malmeti el medi ambient ni el benestar d'altres persones.
  
 EXTRET DE   http://www.gobmenorca.com  
 
 Si vols saber quin tipus de consumidora o consumidor ets clica damunt aquesta imatge
Ciudadano Responsable