5 de juny: Dia Mundial del Medi Ambient

El DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT se celebra des de 1974. 

Va ser instituït per les Nacions Unides per alertar sobre la degradació ambiental i donar a conèixer les necessitats de preservar i millorar el medi ambient. 

Enguany el país organitzador és Colòmbia.

LA BIODIVERSITAT ha estat el tema escollit per ser tractat aquest any.

Els aliments que menjam, l’aire que respiram, l’aigua que bevem i el clima que fa habitable el nostre planeta provenen de la NATURA. 

Noltros podem ajudar de moltes maneres a la preservació de la natura.

Per açò, us convidam que aquest estiu, cada vegada que aneu a la platja, replegueu tres plàstics o microplàstics que trobeu a l'arena,  

perquè així aquests plàstics no retornin a la mar i la contaminin. 

Moltes gràcies per la vostra col·laboració, 

entre tots i totes aconseguirem que les nostres platges estiguin més netes!!!

Llevam microplàstics a la platja de Cavalleria

El passat dijous 5 de març, els fillets i filletes de sa classe de ses ones de la mar i de sa classe dels avions vam fer una sortida amb autobús fins a la platja de Cavalleria, on vam poder descobrir com són els microplàstics que la mar treu a l’arena, degut a la mala acció de les persones, que aboquen fems al mar.

Després, i amb l’ajuda d’en Carlos, el president de l’associació Per la mar viva, vam recollir microplàstics i tots i totes ens en vam emportar una mostra a casa.

Amb aquesta idea s’anima a les persones a què en lloc d'emportar-se arena, copinyes o pedres de la platja s'emportin microplàstics! D'aquesta manera evitarem que els que han desembarcat a la platja tornin entrar a la mar evitant així la possibilitat que cap espècie marina se'ls pugui menjar.

Per la mar viva és una petita associació, fundada el 8 de novembre de 2017, després d'anys d'investigació i observació de la quantitat de plàstics que acaba en el port de Ciutadella i al litoral menorquí. El seu fundador, Carlos Salord, s'ha mobilitzat per promoure aquesta organització sense ànim de lucre després d'anys veient la indiferència per canviar la situació.

Per la Mar Viva, té l'objectiu de conscienciar les administracions públiques, empreses, organitzacions privades, col·lectius i persones físiques per reduir qualsevol abocament d'escombraries a les aigües de Menorca a través d'una excel·lent gestió dels residus i contribuir així a la reducció dels plàstics trobats al mar i el litoral costaner.

Ens sumam a la crida de la Plataforma Menorca pel Clima

Coincidint amb la Cimera pel Clima que es va realitzar durant el mes de setembre a Nova York (on no van participar grans potències econòmiques), davant les dificultats que demostren els  polítics per arribar a acords viables a curt termini i davant la immediatesa del problema... han anat sorgint molts moviments socials, encapçalats pels joves, on es demanen canvis reals ja.

El CEIP Pere Casasnovas i l’AMPA vam acordar adherir-nos al manifest de la "Plataforma Menorca pel Clima". També ens vam afegir a fer l’aturada de 15 minuts prevista per dia 27 de setembre.

Aquest dia tot l'alumnat del centre, menys els grups de 3 anys, que estaven fent l’adaptació escolar, va visionar i comentar uns vídeos relacionats amb el tema. Després, a les 12.00 h vam fer una concentració en el pati del centre.

Com tenim acordat, per  grups-amics, l’alumnat dels nivells més alts va anar a cercar i va acompanyar a l'alumnat més petit. 
D’aquesta manera, tothom junt va anar al pati on alumnes de 1r cicle duen les pancartes que havien confegit reivindicant la defensa del planeta.

Alumnes de 6è van llegir el manifest proposat per la Plataforma, el qual havien adaptat a un llenguatge més entenedor per als fillets i filletes. 

L’acte es va celebrar en un ambient festiu però, des del  convenciment de la necessitat d’exigir als governants que posin les mesures necessàries per evitar el que ja ha començat, “El Canvi Climàtic” i amb l’esperança d’estar-hi encara a temps d’aturar-lo.

A l’entrada de l’escola hi ha un plafó on es poden veure imatges i escrits relacionats amb el tema. També hi ha uns “post-its” on podeu escriure les vostres opinions, sentiments, impressions…

SUCRE, UN DOLÇ MOLT AMARG

Les tutores dels dos grups de 4t d’E. Primària vam sol.licitar aquest taller per complementar el treball sobre “El cos humà: aparells i alimentació”.

En Toni Camps va muntar l'exposició cedida per l'ONG Justícia Alimentària que va romandre a l’entrada del centre durant tota la setmana. 

Ens va sorprendre el fet que es calcula que el 70% de la nostra dieta està basada en productes processats, els quals tenen alts continguts de sucre. És per això, que en consumim molt més per sobre del que recomana la OMS, 25g diaris.

Alguns aspectes que ens influeixen a tenir aquesta dieta són la publicitat i un etiquetatge poc clar. 

A l'aula, amb en Toni Camps, vam continuar amb el taller i vam descobrir que darrera el sucre s’amaguen problemes de salut i impactes ambientals i socials.

També vam entendre les característiques nutritives del sucre i com el seu consum desmesurat pot provocar problemes de salut.

Vam fer un mural amb envasos que els fillets i les filletes van dur de casa de productes que consumeixen habitualment. Ho vam fer seguint la metodologia de l'etiquetatge del semàfor, és a dir, segons el color on ubicarem el producte, aquest té un nivell de sucre recomanat o s’excedeix: verd, taronja, vermell.

  

Vam aprendre com es llegeixen les etiquetes dels envasos i amb la col·laboració de tothom vam confegir uns murals ben xulos i clarificadors.

Celebram els 25 anys de Menorca Reserva de la Biosfera

L’alumnat dels grups de 4t de la nostra escola juntament amb 17 centres més de l’illa,  celebram els 25 anys de la declaració de Menorca Reserva de Biosfera sembrant un arbre que ens ha regalat el Consell Insular de Menorca.

El nostre arbre és un mandariner.  Representa un símbol de la nostra estima per l’illa i de la voluntat de tenir una actitud de respecte cap a la natura i tot el nostre entorn.

Dimarts, dia 11 de desembre vam sembrar el mandariner a l’hort de l'escola. La delegada i el delegat de cada grup van llegir un escrit on expressàvem el nostre compromís a cuidar-lo i a vetllar perquè pugui créixer fort i sa. 

Després, amb l’ajut de la brigada municipal, tots i totes vam participar en la sembra, posant-li prou terra perquè s’aguanti bé. Seguidament vam col·locar una placa a l’arbre. 

                 

El Consell Insular també ens va regalar un pòster i unes bossetes amb llavors de julivert.      Finalment, ens vam fer una foto tots junts.

Els plàstics

Hem fet del plàstic un element imprescindible del nostre dia a dia. El trobem com a embolcall, en recipients, en estris i materials de la casa, i fins i tot, en la pasta de dents podem trobar microboletes de plàstic.

Aviu produïm al voltant de 300 milions de tones de plàstic l’any, de les quals 8 acaben al fons de la mar i als oceans. Es creu que actualment hi ha uns 150 milions de tones a les nostres aigües, però, malgrat tot, la fabricació de plàstics no deixa de créixer. 

Les dades són alarmants, cada any empram 5 bilions de bosses de plàstic arreu del món, més de 10 milions per minut, amb una vida útil de no més de 15 minuts.

Què hi puc fer jo? 

Reduir el consum de plàstics i replantejar-nos la filosofia d’un sol ús, 

entre altres coses podem:

•  Evitar les bosses de plàstic d’un sol ús utilitzant bosses de tela, senalles o carretons d’anar a comprar.

•  Prioritzar la compra de botelles i envasos que puguin ser reutilitzats i/o retornats.

• Comprovar els ingredients dels productes cosmètics i evitar aquells que tinguin microplàstics: polietilè (PE), polipropilè (PP), PET, PMMA i/o niló.

•    Rebutjar els envasos i estris d’un sol ús com ara gots, coberts o canyetes.

•    Dipositar els residus plàstics al contenidor adient.

• Evitar els articles amb excés d’embalatge (ex. palanganes de porexpan plastificades) i prioritzar els productes a granel.

Volem el poble, el camp i el mar nets.

Els fillets i les filletes de les aules d’Educació Infantil 5 anys ja fa un parell de cursos que esteim treballant el tema de la importància de mantenir els espais naturals nets i de les conseqüències que comporta tirar fems a terra o al mar.

No volem el poble, ni els camps ni els boscos, ni el mar brut.   I esteim molt conscienciats que hem de reduir, reutilitzar i reciclar. 

Enguany, i arrel d’una notícia al diari Menorca relacionada amb el fems al mar, vam convidar a en Carlos Salord a l’escola, 

Hem gaudit molt de tot el que ell ens ha explicat, i de totes les coses que fa per salvar el mar de tots els plàstics que els humans hi abocam. 

En Carlos ha creat una associació que es diu «Per la mar viva» i us animam a que entreu a la seva pàgina web i us informeu de la feina que han fet i que encara fan. 

I si algú està interessat en fer-se soci o col·laborar, allà hi trobarà tota la informació. 

www.perlamarviva.com

Dibuixant amb objectes

Els grups de primer han realitzat un taller d'elaboració de dibuixos amb materials de rebuig. Es tracta d'un treball que potencia la creativitat dels infants i també la seva consciència ecològica. 

Uns dies abans dels tallers les filletes i els fillets amb l'ajuda del seus pares i mares han recollit de ca seva materials en desús com bòtils, botons, filferros, retalls de teles, retoladors desgastats, cd's espatllats,... També han pogut dur tot el que han trobat per les platges: trossets de llenya, plàstics, ...

Amb tots aquests materials aportats pels infants juntament amb silicona, pintura, tisores i cordill han pogut construir les seves petites grans obres d'art.

Aquesta activitat ha permès als infants:

• potenciar la creativitat a través del reciclatge
• prendre consciència dels materials de rebuig que produim
• descobrir una nova manera d'entendre el dibuix, dibuixant sense llapis
• treballar conjuntament tot el grup en la realització de la mateixa obra

Podeu admirar els dos "dibuixos" exposats a l'entrada de l'escola.

Com es fa el compost

A l'hort de l'escola hi ha una compostadora on hi depositam les herbes que recollim quan el netejam. També tiram a la compostadora les clovelles del berenar. Per açò la classe de Ses Barques s'encarrega d'anar a les aules dels infants de 3, 4 i 5 anys a recollir les restes de fruites del berenar.

A les classes de "ses estrelles" i "ses barques" de 4 anys va venir en Sam per explicar-nos com es fa el compost. Havíem d'anar a fer l'activitat a l'hort però com que va ploure vam haver de quedar a l'aula. 

En Sam ens va contar la història de l'eriçó que va decidir guardar les restes del que menjava per fer compost i no produir tants de fems.

Ens va mostrar quins animalets ajudaven a fer el compost i vam poder veure'ls amb unes lupes i també en fotos. Hi havia cucs, picanuvies, milpeus, someretes, escarabats i mosques.

Va ser molt interessant saber que animalets tan petitons feien una feina tan important com convertir restes de plantes, verdures i fruites, en aliment per a les plantes.

Per acabar vam trasplantar una planta de tem i una de julivert a un test un poc més gros.
Hi vam posar compost!

El rap de les 3 Rs

Alumnes de 6è presenten un rap en anglès sobre les 3 Rs: Reduir. Reciclar i Reutilitzar

Ens recorden així que entre tothom podem fer possible una societat amb manco residus.

Com Reduïm? 

Reutilitzant tots els materials que poguem, fent compres que minimitzin els residus, creant estratègies de reducció de paper i plàstic,...Recorda que el millor residu és el que no és produeix.

Com Reutilitzam? 

Donant un nou ús, una nova oportunitat i una nova vida als nostres objectes.

  Com Reciclam?

Fent una separació adequada dels residus depositant-los al contenidor corresponent.  En aquest enllaç trobareu les pautes a seguir per separar correctament els residus:   http://nosaltressomelmediambient.blogspot.com.es/2014/01/com-reciclem.html 

Les filletes i els fillets de 3r van conèixer Cala Pilar i els perills per a la conservació del seu medi natural.

Els grups de 3r vam anar a visitar la finca d’Alforí de dalt. Allà vam observar el bosc, especialment l’alzinar, també vam treballar l’orientació i vam situar la finca en el mapa.

Vam aarribar fins la platja del Pilar on vam treballar en grups sobre quines deixalles hi havia a la platja. 

Després, vam intentar separar-les segons si eren d’origen natural o de procedència artificial. 

  

 

Vam fer hipòtesis de com havien arribat aquells objectes a la platja i buscar solucions davant certes actituds que fan malbé l’hàbitat natural. 

Finalment, vam intentar classificar les deixalles segons el temps aproximat de degradació i 
retorn a la natura. 

Va ser sorprenent i descoratjador veure que hi ha materials que estan segles en erosionar-se.

Aquests són els objectius que ens havíem proposat:

- Conèixer el medi a partir de l’entorn més proper.
- Reconèixer els sistemes platja-duna com a espais complexos i fràgils.
- Descobrir mitjançant mètodes indirectes (petjades, rastres, etc.) els animals de la platja i la mar.
- Identificar quines deixalles trobem a la platja i la seva procedència  (natural / artificial)
- Identificar quines accions humanes poden malmetre els animals i el seu  hàbitat.
- Aprendre a respectar el éssers vius i a no fer malbé el seu hàbitat.
- Incentivar l’hàbit de l’observació en l’entorn natural.
- Potenciar la participació i el treball en grup.

Va fer molt bon dia i  el treball a la platja va ser molt profitós, sorprenent i satisfactori per a tothom.

Mobilitza't per la selva

Com el curs passat, tornam engegar MOBILITZA'T PER LA SELVA, 

la campanya de reutilització de mòbils.. 

L'explotació del coltan i altres minerals que es fan servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, és la causa d'enfrontaments que produeixen milers de víctimes a la República Democràtica del Congo. Per satisfer la nostra creixent demanda, la mineria il·legal fa servir mà d'obra semiesclavitzada, a més de destruir els hàbitats de moltes espècies com els ximpanzès i goril·les, en greu perill d'extinció per la caça furtiva i la deforestació.

Aquests dos documentals ens mostren la trista i crua realitat d'aquest greu problema.

SI VOLEU COL·LABORAR EN LA CAMPANYA 

ENS PODEU DUR A L'ESCOLA ELS MÒBILS QUE JA NO EMPREU.

Com podem cuidar el nostre entorn

Les filletes i els fillets de les classes d'Educació Infantil 4 anys de LA PLUJA i ELS AVIONS van  anar a La Vall per descobrir algunes de les marevelles que ens ofereix el nostre entorn proper. 

A l'excursió, els infants van ser els primers en adonar-se que hi havia coses 

que no eren de la natura (fems)...

 Així idò, va sorgir ja a l'escola una conversa molt interessant partint de les següents preguntes: 

Per què volem ses platges, es camp, es bosc… net? I què fem noltros per tenir-ho net? 

Aquestes són algunes de les seues paraules:

- Perquè si tiram porqueria a sa terra l’embrutam. 

- Ses plantes es moren quan hi ha molta porqueria. I també es poden morir ets animals que mengen plantes que estan malaltes. 

- Si tiram porqueria a la mar es peixos es posen malalts i es poden morir. 

- Un peix podria entrar dins un bòtil i morir-se. 

- Si tiram bosses de plàstic a n’es riu a la mar ses tortugues se la poden menjar i es moren. O també poden quedar enganxats.

 - La mar no és un femer, hem de tirar ses coses a n’es seus contenidors. 

- Si hi ha fems a nes bosc o a sa platja sabem que no ho han tirat els animals perquè ells no van al súper, i ses persones si.

 - Si anam d’excursió hem de dur una bossa de fems per posar ses nostres coses (deixalles ) i quan arribam a ca nostra ho tiram a n’es contenidors.

 - Un pardal es podria enganxar es bec amb un plàstic i no podria cantar ni menjar. 

- Pels carrers també hi ha molta porqueria (papers, plàstics... ) 

- Mos agrada veure sa natura neta, sense porqueria. Tot és més polit. 

Entre tots i totes, hem tingut idees per difondre aquest missatge de respecte cap a sa natura: 

- Cadascú ho podrà dir a la família i gent propera 

- Ho podem dir per whatsapp o per telèfon

- Hem fet cartells per penjar 

- Hem escrit una carta al diari

Aquesta és la carta que va publicar el diari :

Hola, noltros som sa classe dels avions i de sa pluja de s’escola Pere Casasnovas. Tenim quatre i cinc anys.

Ens agradaria passejar per sa platja, pel camp, pel bosc i pels carrers de Ciutadella sense trobar porqueria en terra.

No ens agrada que tirin ses coses pels carrers, ni dins la mar, ni pel camp.

Sa porqueria (deixalles) fa brut, fa pudor i contamina.

Us demanam per favor que ho tireu dins els contenidors. A sa classe hem estudiat que és molt important reciclar.

Si tots reciclam, tot estarà més net i no contaminarem tant.

Adéu i gràcies.

Un món plastificat

Segons Greenpeace, ens trobam davant un problema global i d'escala planetària. 

Tots els mars i oceans tenen restes significatives de residus d'origen humà, dels quals entre el 60 i 80% són restes de plàstics.

 La producció global de plàstics ha augmentat de manera espectacular en els últims 50 anys. En 2013 van ser 299 milions de tones produïdes, i s'estima que en 2020 se superaran els 500 milions de tones anuals.

Després d'usar i tirar els plàstics, 

en el millor dels casos aquests acaben en un contenidor per ser reciclats. 

Però gairebé el 80% d'ells no i acaben en abocadors, incinerats o llançats al medi ambient. 

Fins i tot les poblacions enfora de la mar contribueixen a la contaminació dels oceans, ja que els sistema de clavegueram, depuradores i rius acaben canalitzant tot el flux de residus plàstics fins als mars.

 Aquests plàstics es van degradant lentament produint fragments de menys de 5 mil·límetres coneguts com microplàstics, la qual cosa fa el problema menys visible però extremadament perillós tant per als ecosistemes marins com per a l'ésser humà.

Per açò és important ser conscients del problema i de les solucions per evitar-ho. 

Què podem fer noltros?

Entendre el problema

Canviar els nostres hàbits per reduir el consum de plàstics 

Dipositar els envasos al contentidor  corresponent

Exigir als polítics que prenguin mesures 

Aquest Nadal fes un regal al planeta.

El Planeta està en crisi i això no és una novetat: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació… 

Vivim en un planeta finit amb recursos finits, però no obstant això produïm i consumim per sobre de les possibilitats físiques del planeta. Més encara en Nadal. Segons dades de Nacions Unides, si en 2050 la població aconsegueix la xifra prevista de més de 9.000 milions de persones i, si seguim l'actual pauta de consum i producció, ens farien falta 3 planetes per mantenir la manera de vida i consum. Però… solament tenim un planeta.

Per això, aquest Nadal Greenpeace ens proposa consumir menys i millor. Així que aquest any, entre els teus bons propòsits nadalencs, inclou el teu regal al planeta, el que sigui: 

• reparar el que s'espatlli,
• separar millor els residus o començar a fer-ho,
• no usar gots, plats i coberts de plàstic en la menjars o sopars, 
• canviar les bombetes per les de baix consum,
• reutilitzar amb imaginació,
• apagar el llum habitualment...
• el que vulguis, però alguna cosa!

En definitiva, l'única forma que totes les persones puguem seguir consumint és que reduïm el nostre nivell de consum i passem a consumir millor. Solament així el planeta aguantarà i totes les persones podrem gaudir d'una vida millor.

BONES FESTES!!!