29/4/13

Ocellets de paper per la Pau al món.

“Na Sadako era una filleta que fa uns anys vivia a Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar dues bombes atòmiques sobre la població.
En el moment de l´explosió, ella estava a casa seva, molt aprop d´on va caure una bomba. Na Sadako va emmalaltir a causa de la guerra.
Quan fou més grosseta, la seva millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i d´aquesta manera, poder-se curar.
Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”
 
En record d´aquella filleta i per demanar que no hi hagi més guerres, els fillets i filletes del Japó fan cada any un munt d´ocells de papers de colors.

A les classes de E.I. 5 anys (les granotes i els trens) van conèixer aquesta història, i van decidir que per celebrar el dia de la pau farien com els infants japonesos: farien molts ocells de papers de colors.
Van pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i que gastarien  molt de paper, per açò van decidir que volien arribar a aconseguir 100 ocells a cada aula. I després de molt pensar i calcular, van arribar a la conclusió que necessitaven que cada fillet i filleta fes 4 ocells.
Van demanar que decoressin aquests ocellets de paper a casa i escrivissin a darrere de cada ocell un missatge o desig de pau repetit en els quatre ocells...

                           El resultat final ha estat increïble!



5/4/13

2 d'abril: Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme.

Si dediquem el temps suficient a veure la discapacitat com tot el contrari, és a dir, com quelcom intrínsec de la pròpia persona, ens serà molt més senzill ajudar els que conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió en el món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els permeti, així mateix, dur una vida plena i feliç.
 
                                                                        
"Moltes vegades t'he ignorat per por, per no saber com tractar-te, per no equivocar-me, pensant que Déu s'havia equivocat ... Creia que vivies trist, sense esperança, i ple de somnis inabastables. Però tu em vas ensenyar que: Rius, plores, balles, tens somnis, jugues ... tens capacitat de superació ... M'has ensenyat a veure que ets com jo ".