Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobirania Alimentària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sobirania Alimentària. Mostrar tots els missatges

10/3/20

Enverina'm. L'alimentació que ens emmalalteix

Menjar ens alimenta, però també ens emmalalteix.I actualment fa més això segon que el primer.

Podem dir més: menjar és el que ens emmalalteix, cada cop més i no ho fa de la mateixa manera arreu del món, hi ha una diferència social (afecta més les classes populars) i una diferència de gènere (afecta més les dones), i per rematar aquest nefast panorama, cal dir que el col·lectiu que té pitjors índexs d’alimentació és la població infantil.

No hi ha una raó única que expliqui l’actual epidèmia d’alimentació insana. És la combinació d’una sèrie de factors, però el més important és el canvi del nostre patró alimentari, que ha suposat un increment molt significatiu del consum d’aliments amb alt contingut de greixos saturats i hidrogenats, sucres afegits i sal, vehiculats la majoria a través dels aliments processats que han inundat les nostres dietes.

La progressiva industrialització dels nostres aliments n’és un factor, però també ho és la progressiva desconnexió de la població amb els aliments, amb el seu origen, varietat, temporalitat, cuina i cultura, combinat amb canvis significatius en la seva producció i un sofisticat i constant ús de la promoció i persuasió per part de la indústria alimentària. És l’anomenat ambient o clima alimentari insà.

A l'escola hem muntat una petita i molt interessant exposició: "EMVERINA'M" de VSF Justícia Alimentària.



Actualment, quan es parla de malnutrició, es parla de tres vessants del problema: la més coneguda és la subnutrició (que bàsicament s’entén com un dèficit d’energia i proteïnes), però n’existeixen, almenys, altres dues: la manca de micronutrients i les malalties associades al consum excessiu de sal, greixos insalubres i sucres afegits.
Per primera vegada a la història, les dues darreres dimensions de la malnutrició superen de llarg la primera.



Una exposició que ens informa i ens fa pensar...

QUIN BERENAR CREUS QUE ÉS MILLOR?

Pa amb tonyina, anacards, pastanaga, mandarines i aigua



Banyetes envasades, galetes de xocolata i suc de taronja envasat.


Si voleu saber-ne més:

3/3/20

Escola de Famílies per una alimentació saludable i sostenible.


Des de "Justícia Alimentària" i l'AMPA del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella vos volem convidar a l'Escola de Famílies per una alimentació saludable i sostenible, que se celebrarà el dia
21 de març, de les 9.30h a les 13.30h.

La jornada tindrà lloc al CEIP Pere Casasnovas (Camí Vell, s/n, Ciutadella).

L'objectiu de la jornada és poder treballar el nostre entorn alimentari, des de l'àmbit més global fins a casa i al centre educatiu, i veure com el podem fer més just, saludable i sostenible.

GRATUÏT
Inscripcions a: Illesbalears@justiciaalimentaria.org

22/2/19

SUCRE, UN DOLÇ MOLT AMARG

Les tutores dels dos grups de 4t d’E. Primària vam sol.licitar aquest taller per complementar el treball sobre “El cos humà: aparells i alimentació”.
En Toni Camps va muntar l'exposició cedida per l'ONG Justícia Alimentària que va romandre a l’entrada del centre durant tota la setmana. 


Ens va sorprendre el fet que es calcula que el 70% de la nostra dieta està basada en productes processats, els quals tenen alts continguts de sucre. És per això, que en consumim molt més per sobre del que recomana la OMS, 25g diaris.
Alguns aspectes que ens influeixen a tenir aquesta dieta són la publicitat i un etiquetatge poc clar. 

A l'aula, amb en Toni Camps, vam continuar amb el taller i vam descobrir que darrera el sucre s’amaguen problemes de salut i impactes ambientals i socials.

També vam entendre les característiques nutritives del sucre i com el seu consum desmesurat pot provocar problemes de salut.

Vam fer un mural amb envasos que els fillets i les filletes van dur de casa de productes que consumeixen habitualment. Ho vam fer seguint la metodologia de l'etiquetatge del semàfor, és a dir, segons el color on ubicarem el producte, aquest té un nivell de sucre recomanat o s’excedeix: verd, taronja, vermell.
  
Vam aprendre com es llegeixen les etiquetes dels envasos i amb la col·laboració de tothom vam confegir uns murals ben xulos i clarificadors.



16/5/13

Berenar de productes locals per fer un món més just.

Enguany, igual que l’any passat, hem dedicat part del curs a fer feina sobre el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària.

Hi ha més de 1.000 milions de persones que pateixen fam al món perquè els han pres les seves terres i ja no podem cultivar per poder subsistir i tampoc no poden comprar els aliments perquè les grans multinacionals imposen uns preus abusius. No és just.

Hem vist que nosaltres podem ajudar a canviar les coses. Encara que només sigui un poquet. Una manera de contribuir-hi és menjar productes locals, perquè així les grans empreses deixaran de tenir el control sobre el que es produeix al món i no podran especular amb els preus dels aliments. Ni aquí ni al Sud.  I així avançarem cap una societat més justa per a tothom.

Per aquest motiu, avui tots els/les alumnes, de 3 a 12 anys, hem berenat junts. Degut al mal temps, no hem pogut anar al pati com estava previst i hem berenat a les aules dels més grans.
 
 
Hem menjat productes locals com per exemple: coc amb oli i sal, coc amb sobrassada, pa amb mel, crespellets, coc amb formatge, pa amb tomàtiga, formatjada, coca amb tomàtiga, coc amb truita, nispros, maduixes, coc amb cuixot, ...
 
 


 
Aquesta activitat s’ha realitzat paral·lelament amb totes les escoles d’infantil i  primària de la Xarxa de Centres Cooperants de Menorca. 
 
 
Les cuineres del nostre centre utilitzen en alguns dels seus menús productes locals i/o ecològics. Avui també s’han afegit a la proposta i han elaborat el menú amb productes locals.
 
 




28/2/13

Saps el que compres?

Durant l'últim segle, les poderoses empreses d'alimentació i begudes han gaudit d'un èxit comercial sense precedents. No obstant això, mentre aquestes empreses han anat prosperant, els milions de persones que els proveeixen de la terra, l'aigua i el treball necessaris per elaborar els seus productes s'enfronten a unes dificultats cada vegada més grans. Ara, factors com el clima, cada vegada més canviant, els impactes negatius en les comunitats i una base de consumidors cada vegada més exigent estan obligant a la indústria a replantejar la seva forma de fer negocis. (Intermón Oxfam)
 
Clicant damunt la imatge podràs saber l'impacte social i mediambiental de les 10 grans empreses del sistema alimentari mundial.
 

24/2/13

Destrucció de la sobirania alimentària a Àfrica.

Enormes transnacionals tenen en les seues mans l'alimentació global: decideixen què menjam, en quines condicions i a quin preu. Davant aquest poder, les comunitats camperoles estan desprotegides.
 
 
 

2/12/12

Collites amargues

Aquest documental aborda les violacions al DRET A L'ALIMENTACIÓ i a la sobirania alimentària a Nicaragua.
Mostra l'evolució que han tingut diversos "miraculosos" monocultius d'exportació (cafè, cotó, banana, sucre,...), dels seus orígens fins a les seves respectives crisis.
Aprofundeix en els impactes socials, econòmics i ambientals.
Recull també, la resistència camperola, les veus que aposten per la sobirania alimentària.
 

Cosechas amargas. Los monocultivos del hambre from Defensa de Territorios on Vimeo.

11/11/12

45.000 no és cap broma!


(...) A mi també, quan ho vaig llegir, em va semblar impossible. Però és real. Hi ha mega-explotacions amb centenars de milers de vaques. No són granges, són negocis i repesenten el capitalisme més salvatge. Aquestes indústries, finançades pels grans capitals, ofeguen les soicietats rurals, i posen en perill l’autodeterminació (autosuficiècia) de pobles sencers.

Thai Huong és la directora d’un dels bancs privats més importants del Vietnam. El seu grup empresarial ha cosntruït una explotació amb 45.000 vaques (400 milions de litres anuals). Cada cinquanta dies la companyia importa 1000 vaques més de Nova Zelanda. Tenen l’objectiu d’arribar, l’any 2017, a tenir 137.000 vaques a l’explotació. Ja us podeu imaginar què significa això per als petits productors de llet vietnamites. (...)
Extret de  "Sembram Menorca" 2012, aportat per VSF menorca

9/10/12

Pel reconeixement del deute i la defensa de la Sobirania Alimentària

En el planeta hi ha suficient menjar per a tot el món, però hi ha 1000.000.000 de persones que pateixen fam.
Les contradiccions del sistema econòmic i les seues conseqüències depenen del lloc del planeta on ens ha tocat viure: NORD-SUD.
 

Clica en la imatge per veure el micro-video "On"