Na Nadia va visitar els grups de 5è i 6è
de l'escola Pere Casasnovas.
Va néixer a
Kabul, Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil, va caure una bomba a casa seva que li va provocar ferides molt greus. Però, tal
com ella diu, “les ferides de la guerra són de molts tipus i molt duradores”.
Va estar molt de temps a
l’hospital i mentre la seva mare li explicava molts de contes. D’entre ells, 29
van quedar recollits l'any 2014 en el volum “Contes que em van curar”.
Quan va sortir de
l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb
moltes penúries. En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia
seguida la instauració del règim talibà i no permetia que les dones
treballessin. Això era greu per a la família de na Nadia perquè el pare
tenia problemes de salut i no podia treballar, i el germà gran havia mort.
En aquestes
circumstàncies, na Nadia va decidir que tenir 11 anys i ser una filleta no podia ser un impediment per ser l’home de
la casa. Es va fer passar per un fillet
i va sortir a treballar per mantenir el pare, la mare i les dues germanes
petites. Va viure amb un nom
que no era el seu durant 11 anys.
Passat un temps, va
viatjar a Europa amb una ONG. Fa 8 anys que viu a Badalona i fa el que sempre
ha volgut: estudiar i formar-se per poder ajudar al seu país.
Na Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb l’ajuda de l’Agnès Rotger a “El secret del meu turbant” (Edicions 62, 2010). Aquest llibre va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 2010.
Tota la seua història es pot seguir al documental “Tornar
a Nadia”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.