16/6/13

El deute del creixement.

Extret del llibre: 'Decrecimiento y justicia Norte-Sur. O como evitar que el Norte Global condene a la humanidad al colapso' de Giorgio Mosangini.

Mientras el sistema busca seguir alimentando por todos los medios al transporte y estilos de vida de una minoría depredadora, el 80% de la población mundial no dispone de vehículo (ni de nevera, ni de teléfono móvil, ni de ordenador etc.) y la mayor parte de ella nunca ha tomado un avión.


Más o menos la mitad de la población mundial, que vive gracias a los servicios ambientales y los bienes comunes que les ofrece directamente la naturaleza (agua, bosques, comida, energía, medicamentos, etc.), es expulsada progresivamente por las necesidades del sistema capitalista de extender sus mercados y sus fronteras de explotación de recursos .


Ante las desigualdades que caracterizan a la crisis sistémica generada por los impactos ecológicos y multidimensionales del crecimiento ilimitado, defendemos la necesidad de definir un concepto de deuda del crecimiento.

Desde la perspectiva Norte-Sur, proponemos considerar como conjunto de fenómenos que conforman la deuda del crecimiento a la deuda ecológica, la deuda social, la deuda cultural, la deuda histórica, la deuda económica, la deuda financiera, y la deuda de los cuidados.


Las alternativas planteadas por el decrecimiento también son políticas y el objetivo de volver a situar el cuidado de las personas y de la naturaleza en el centro de los modelos de sociedades y de las políticas no puede sustentarse en la lógica economicista y productivista. Para ello necesitamos nuevos paradigmas que superen la ideología del crecimiento económico, que planteen lo que podríamos llamar una economía del afecto (Carpio), no cuantificable, basada en la calidad de los intercambios entre las personas, donde un acto económico se mide por su capacidad de crear vínculos sociales y superar la mercantilización.


Por último, sin olvidar las reservas expresadas acerca de los riesgos y limitaciones de las valoraciones monetarias, el ajuste estructural del Norte Global también tendría que contemplar formas de compensaciones económicas por lo menos para paliar algunos de los aspectos más destructivos de la deuda, como el exceso de emisiones de dióxido de carbono, los pasivos ambientales, la contaminación producto de la explotación de residuos tóxicos, o las deudas históricas y culturales. Los recursos así obtenidos, tendrían que canalizarse, obviamente, de acuerdo a los fines establecidos de forma autónoma por las poblaciones del Sur Global.

16/5/13

Berenar de productes locals per fer un món més just.

Enguany, igual que l’any passat, hem dedicat part del curs a fer feina sobre el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària.

Hi ha més de 1.000 milions de persones que pateixen fam al món perquè els han pres les seves terres i ja no podem cultivar per poder subsistir i tampoc no poden comprar els aliments perquè les grans multinacionals imposen uns preus abusius. No és just.

Hem vist que nosaltres podem ajudar a canviar les coses. Encara que només sigui un poquet. Una manera de contribuir-hi és menjar productes locals, perquè així les grans empreses deixaran de tenir el control sobre el que es produeix al món i no podran especular amb els preus dels aliments. Ni aquí ni al Sud.  I així avançarem cap una societat més justa per a tothom.

Per aquest motiu, avui tots els/les alumnes, de 3 a 12 anys, hem berenat junts. Degut al mal temps, no hem pogut anar al pati com estava previst i hem berenat a les aules dels més grans.
 
 
Hem menjat productes locals com per exemple: coc amb oli i sal, coc amb sobrassada, pa amb mel, crespellets, coc amb formatge, pa amb tomàtiga, formatjada, coca amb tomàtiga, coc amb truita, nispros, maduixes, coc amb cuixot, ...
 
 


 
Aquesta activitat s’ha realitzat paral·lelament amb totes les escoles d’infantil i  primària de la Xarxa de Centres Cooperants de Menorca. 
 
 
Les cuineres del nostre centre utilitzen en alguns dels seus menús productes locals i/o ecològics. Avui també s’han afegit a la proposta i han elaborat el menú amb productes locals.
 
 




29/4/13

Ocellets de paper per la Pau al món.

“Na Sadako era una filleta que fa uns anys vivia a Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar dues bombes atòmiques sobre la població.
En el moment de l´explosió, ella estava a casa seva, molt aprop d´on va caure una bomba. Na Sadako va emmalaltir a causa de la guerra.
Quan fou més grosseta, la seva millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i d´aquesta manera, poder-se curar.
Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”
 
En record d´aquella filleta i per demanar que no hi hagi més guerres, els fillets i filletes del Japó fan cada any un munt d´ocells de papers de colors.

A les classes de E.I. 5 anys (les granotes i els trens) van conèixer aquesta història, i van decidir que per celebrar el dia de la pau farien com els infants japonesos: farien molts ocells de papers de colors.
Van pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i que gastarien  molt de paper, per açò van decidir que volien arribar a aconseguir 100 ocells a cada aula. I després de molt pensar i calcular, van arribar a la conclusió que necessitaven que cada fillet i filleta fes 4 ocells.
Van demanar que decoressin aquests ocellets de paper a casa i escrivissin a darrere de cada ocell un missatge o desig de pau repetit en els quatre ocells...

                           El resultat final ha estat increïble!