El 46% de la població mundial no té aigua corrent. Les dones dels països pobres caminen una mitja de 6 kilòmetres per anar a cercar aigua. En 15 anys, 1800 milions de persones viuran en regions amb escassetat greu d'aigua.
Les malalties per aigua contaminada i la manca de sanejament bàsic maten més persones cada any que totes les formes de violència, inclosa la guerra.
Els infants són especialment vulnerables, ja que els seus cossos no són prou forts per combatre la diarrea, la disenteria i altres malalties.
Prop d'un 30% de l'alumini que es consumeix al món és per a ús domèstic. Un dels problemes que genera aquest producte és que té una vida útil molt curta, ja que quan s'ha utilitzat es converteix en un residu que s'ha de gestionar.
L’alumini s’obté d’un mineral anomenat bauxita.
L’obtenció d’alumini a partir de bauxita és un procés altament contaminant i requereix gran quantitat d’energia.
Fer una tona d'alumini suposa:
Extreure de 4 a 5 tones de bauxita que prové d'extraccions a cel obert que generen molts residus (fangs vermells) que provoquen el deteriorament de rius i aqüífers.
Un cost energètic de 15.000 kWh per cada tona d'alumini .
Emissió a l'atmosfera de vapors de quitrà, 30 kg de diòxid de sofre i 4,5 kg de fluoramina.
Si els materials fets amb alumini són dipositats en un abocador o són incinerats ocasionen un gran impacte ambiental.
El reciclatge de l’alumini també és contaminant, genera pols i compostos de fluor i clor. A més, les escombraries d'alumini brutes s'han de netejar amb sal abans de fondre-les: per cada tona d'alumini reciclat se'n genera mitja de residus de sal per dipositar a les escombraries.
A tot això hem d'afegir que l'extracció de la bauxita afecta a pobles de països del sud.
En el món 25 milions d'agricultors viuen del cafè.
El cafè és, després del petroli, la matèria primera que més doblers mou al món.
Si vols saber la situació actual del comerç mundial del cafè, els seus responsables i alternatives al seu consum dins el moviment crític de comerç just, clica damunt la imatge
Ela alumnes de l'escola Óscar Maradiaga ens han enviat un recull de "Comidas y bebidas a base de maiz"
El blat d'indi és un producte molt important a tots els països de centreamèrica, també a Nicaragua. S'utilitza per elaborar moltes de les seues receptes. En aquest recull ens expliquen com es fan:
Tortillas Nacatamales
Tamal pisque Rosquillas
Mantuca Tamales dulces
Güirilas Perrerreque
Atol Chicha
Pinol Pozol
Tiste Chocolate
Juntament amb les receptes ens han fet arribar la lletra d'una cançó "Somos hijos del maiz" per a que vegem com n'és d'important per a ells el blat d'indi.
Si
nos quitan el pan nos veremos en la obligación de sobrevivir como lo
hicieron nuestros abuelos con el maiz fermentado en la sangre de los
héroes
Con el maiz sembrado desde siempre desde antes que
ensangretaran nuestra tierra los cuervos, los piratas, la cruz la espada
y el capital
Somos hijos del maiz constructores de surcos y de
sueños y aunque somos un pais pequeño ya contamos con más de mil
inviernos un millón de manos floreciendo en la tarea interminable de
sembrar de abril a mayo, labrando, sembrando tapizcando, desgranando
almacenando para la guerra y la paz!
Chicha de maiz, chicha pujagua
chicha raizuda, pelo de maiz
el atol Chingue de maiz, nacatamal
atolillo perrerreque
Tamalpizque, cosa de horno pinolillo,
pinol, posol, Elote, chilote, tortilla empanada
Es decir el macizo
e irreversible alimento del pueblo es decir el maciso e irreversible
alimento del pueblo...
Chicha de maiz...
Tamalpizque, cosa de
horno pinolillo, pinol, posol elote, chilote, guirila, empanada
Es decir el macizo e irreversible alimento del pueblo
De
esta manera seremos más nuevos de esta manera seremos más nuevos de esta
manera seremos más nuevos de esta manera seremos maiz
Nuevo!!
Els femers estan plens de roba que noltros tiram, no perquè estigui rompuda si no perquè ja no ens agrada, o ja no està de moda.
La industria tèxtil és una de les més contaminants del món. En els països del nord existeixen mesures protectores, mentre que en els països del sud, els rius es tenyeixen dels colors de la temporada i les treballadores i els treballadors pateixen l'explotació laboral.
Aquest documental aborda les violacions al DRET A L'ALIMENTACIÓ i a la sobirania alimentària a Nicaragua.
Mostra l'evolució que han tingut diversos "miraculosos" monocultius d'exportació (cafè, cotó, banana, sucre,...), dels seus orígens fins a les seves respectives crisis.
Aprofundeix en els impactes socials, econòmics i ambientals.
Recull també, la resistència camperola, les veus que aposten per la sobirania alimentària.
El Comerç Just