“Na Sadako era una filleta que fa uns anys vivia a
Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar
dues bombes atòmiques sobre la població.
En el moment de
l´explosió, ella estava a casa seva, molt aprop d´on va caure una bomba. Na
Sadako va emmalaltir a causa de la guerra.
Quan fou més grosseta, la seva
millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va
confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar
d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la
col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i
d´aquesta manera, poder-se curar.
Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako
i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la
malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir
quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako
morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”
En record d´aquella filleta i per demanar que no hi
hagi més guerres, els fillets i filletes del Japó fan cada any un munt d´ocells
de papers de colors.A les classes de E.I. 5 anys (les granotes i els trens) van conèixer aquesta història, i van decidir que per celebrar el dia de la pau farien com els infants japonesos: farien molts ocells de papers de colors.
Van pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i
que gastarien molt de paper, per açò van
decidir que volien arribar a aconseguir 100 ocells a cada aula. I després de
molt pensar i calcular, van arribar a la conclusió que necessitaven que cada
fillet i filleta fes 4 ocells.
Van demanar que decoressin aquests ocellets
de paper a casa i escrivissin a darrere de cada ocell un missatge o desig de
pau repetit en els quatre ocells...
El resultat final ha estat increïble!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.