26/4/17

Les filletes i els fillets de 3r van conèixer Cala Pilar i els perills per a la conservació del seu medi natural.

Els grups de 3r vam anar a visitar la finca d’Alforí de dalt. Allà vam observar el bosc, especialment l’alzinar, també vam treballar l’orientació i vam situar la finca en el mapa.



Vam aarribar fins la platja del Pilar on vam treballar en grups sobre quines deixalles hi havia a la platja. 




Després, vam intentar separar-les segons si eren d’origen natural o de procedència artificial. 
  



Vam fer hipòtesis de com havien arribat aquells objectes a la platja i buscar solucions davant certes actituds que fan malbé l’hàbitat natural. 



Finalment, vam intentar classificar les deixalles segons el temps aproximat de degradació i 
retorn a la natura. 
Va ser sorprenent i descoratjador veure que hi ha materials que estan segles en erosionar-se.


Aquests són els objectius que ens havíem proposat:
- Conèixer el medi a partir de l’entorn més proper.
- Reconèixer els sistemes platja-duna com a espais complexos i fràgils.
- Descobrir mitjançant mètodes indirectes (petjades, rastres, etc.) els animals de la platja i la mar.
- Identificar quines deixalles trobem a la platja i la seva procedència  (natural / artificial)
- Identificar quines accions humanes poden malmetre els animals i el seu  hàbitat.
- Aprendre a respectar el éssers vius i a no fer malbé el seu hàbitat.
- Incentivar l’hàbit de l’observació en l’entorn natural.
- Potenciar la participació i el treball en grup.

Va fer molt bon dia i  el treball a la platja va ser molt profitós, sorprenent i satisfactori per a tothom.



4/4/17

Mobilitza't per la selva

Com el curs passat, tornam engegar MOBILITZA'T PER LA SELVA
la campanya de reutilització de mòbils.. 

L'explotació del coltan i altres minerals que es fan servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, és la causa d'enfrontaments que produeixen milers de víctimes a la República Democràtica del Congo. Per satisfer la nostra creixent demanda, la mineria il·legal fa servir mà d'obra semiesclavitzada, a més de destruir els hàbitats de moltes espècies com els ximpanzès i goril·les, en greu perill d'extinció per la caça furtiva i la deforestació.



Aquests dos documentals ens mostren la trista i crua realitat d'aquest greu problema.




SI VOLEU COL·LABORAR EN LA CAMPANYA 
ENS PODEU DUR A L'ESCOLA ELS MÒBILS QUE JA NO EMPREU.

26/3/17

La història d'un treball reconegut sobre equitat de gènere.

El passat dijous 16 de març, en el ple de l'Ajuntament de Ciutadella es va aprovar nomenar Sala de Joana de Vigo i Esquella a la sala d'actes de la Casa de Cultura. 

Aquest fet té l'origen el curs 2014-15 quan les escoles de la Xarxa de Centres educatius Cooperants estaven treballant l'equitat de gènere. El grup de 5è de la nostra escola, amb la mestra Joana Majó , va decidir fer una recerca sobre els noms dels carrers de Ciutadella. El resultat va ser decebedor ja que només en van trobar 3 que tenien nom de dona, la resta de carrers fan referència a homes, santes o verges.

Per tal d'augmentar la presència de les dones en els noms dels carrers, van dur a terme una treball de recerca per trobar qualque dona que hagués destacat al llarg de la història del nostre poble. Així és com van descobrir na Joana de Vigo i Esquella (Ciutadella 1779-1855) escriptora, il·lustrada i enciclopedista.

Van adreçar la proposta de posar el nom d'aquesta dona a un carrer de Ciutadella al batle d'aquell moment, Ramon Sampol.

                          

El curs 2015-16 el mateix grup d'alumnes que ja cursaven 6è, com que no havien obtingut cap resposta, van tornar a l'Ajuntament a fer la mateixa proposta a la batlessa d'aquell moment, Joana Gomila

                        . 

Aquell curs, el dia de Sant Antoni n'Aya Abú Zneid i en Quim Ferrer com a representants del grup d'alumnes, van poder explicar des de l'Ajuntament, el treball que havien fet sobre l'equitat de gènere. En aquella ocasió la batlessa va manifestar que el Consistori es comprometia en posar el nom d'un carrer a na Joana de Vigo.

                           

Aquest curs, 2016-17 el grup d'alumnes ja no és a la nostra escola perquè actualment cursen 1r d'E.S.O, La tutora, na Joana Majó tampoc hi és perquè s'ha jubilat. Però ha estat ara quan tota aquesta història ha tingut un bon final.
Com que, de moment no hi ha previst que hi hagi un carrer nou a Ciutadella, es proposa posar el nom de Joana de Vigo i Esquella a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura. El dijous 16 de març es va aprovar aquesta proposta en el ple municipal.

Va ser molt polit veure aconseguit l'objectiu d'aquests fillets i filletes i de la seua tutora, na Joana Majó. Gràcies al seu treball i també a la seua perseverància, Ciutadella donarà visibilitat a una dona, que esperam que no sigui la darrera.

Però el que va ser especialment polit va ser la retrobada a l'Ajuntament, el dia del ple, d'alguns dels fillets i filletes amb na Joana Majó.

Moltes gràcies per la vostra feina!




9/3/17

En el Dia Internacional de la Dona

Ahir filletes i fillets de tercer cicle van anar a totes les classes a llegir aquest manifest.: 

Avui dia 8 de març és es DIA INTERNACIONAL DE SA DONA i des de sa nostra escola volem manifestar que: 
  • Ses filletes i es fillets som iguals i som diferents
  • Es fillets i ses filletes podem jugar a allò que més ens agradi: cotxos, construccions, parxís, cuinetes, puzzles, mamàs i papàs,...
  • Ses filletes i es fillets podem ajudar a ca nostra a posar taula, reollir es joguets, fer es llit, escurar,...
  • Es fillets i ses filletes podem vestir-nos des colors que vulguem: verd, lila, groc, rosa, blau, negre, taronja,...
  • Ses filletes i es fillets podem fer s’esport que preferim: futbol, gimnàstica rítmica, volei, bàsquet, dansa,...
  • Es fillets i ses filletes podem expressar es nostres sentiments i plorar quan ho necessitem-
  • Ses filletes i es fillets podem estudiar el que ens faci més il·lusió: medicina, periodisme, cuina, perruqueria, mestre,...
  • Es fillets i ses filletes podem jugar amb qui volguem: filletes amb filletes, fillets amb filletes, fillets amb fillets, sense que ningú ens critiqui ni se n’enrigui
Per açò ses filletes i es fillets de s’escola Pere Casasnovas volem créixer i que ens eduquin en es valors de sa igualtat. Que ens valorin per ser qui som.

    

Un poc abans de les 14 h. dos fillets van llegir el manifest per a les persones que esperaven defora de l'escola.

7/3/17

Com podem cuidar el nostre entorn

Les filletes i els fillets de les classes d'Educació Infantil 4 anys de LA PLUJA i ELS AVIONS van  anar a La Vall per descobrir algunes de les marevelles que ens ofereix el nostre entorn proper. 




A l'excursió, els infants van ser els primers en adonar-se que hi havia coses 
que no eren de la natura (fems)...

 Així idò, va sorgir ja a l'escola una conversa molt interessant partint de les següents preguntes: 
Per què volem ses platges, es camp, es bosc… net? I què fem noltros per tenir-ho net? 

Aquestes són algunes de les seues paraules:
- Perquè si tiram porqueria a sa terra l’embrutam. 
- Ses plantes es moren quan hi ha molta porqueria. I també es poden morir ets animals que mengen plantes que estan malaltes. 
- Si tiram porqueria a la mar es peixos es posen malalts i es poden morir. 
- Un peix podria entrar dins un bòtil i morir-se. 
- Si tiram bosses de plàstic a n’es riu a la mar ses tortugues se la poden menjar i es moren. O també poden quedar enganxats.
 - La mar no és un femer, hem de tirar ses coses a n’es seus contenidors. 
- Si hi ha fems a nes bosc o a sa platja sabem que no ho han tirat els animals perquè ells no van al súper, i ses persones si.
 - Si anam d’excursió hem de dur una bossa de fems per posar ses nostres coses (deixalles ) i quan arribam a ca nostra ho tiram a n’es contenidors.
 - Un pardal es podria enganxar es bec amb un plàstic i no podria cantar ni menjar. 
- Pels carrers també hi ha molta porqueria (papers, plàstics... ) 
- Mos agrada veure sa natura neta, sense porqueria. Tot és més polit. 





Entre tots i totes, hem tingut idees per difondre aquest missatge de respecte cap a sa natura: 
- Cadascú ho podrà dir a la família i gent propera 
- Ho podem dir per whatsapp o per telèfon
- Hem fet cartells per penjar 
- Hem escrit una carta al diari

Aquesta és la carta que va publicar el diari :

Hola, noltros som sa classe dels avions i de sa pluja de s’escola Pere Casasnovas. Tenim quatre i cinc anys.
Ens agradaria passejar per sa platja, pel camp, pel bosc i pels carrers de Ciutadella sense trobar porqueria en terra.
No ens agrada que tirin ses coses pels carrers, ni dins la mar, ni pel camp.
Sa porqueria (deixalles) fa brut, fa pudor i contamina.
Us demanam per favor que ho tireu dins els contenidors. A sa classe hem estudiat que és molt important reciclar.


Si tots reciclam, tot estarà més net i no contaminarem tant.

Adéu i gràcies.


13/2/17

Per la pau

El passat 30 de gener es va commemorar el dia escolar de la no violència i la pau. 
A la nostra escola hem realitzat diferents activitats relacionades de manera especial amb
les persones refugiades.

Els fillets i les filletes d'educació infantil i primer cicle s'han ajuntar en grups d'edats diferents i han veist el video "Història d'una bala" i han contat el conte "Benvinguts".
A partir d'aquí han fet abraçades per la pau 


       Els grups de segon i tercer cicle han mirat un video sobre una filleta refugiada. d'on han sorgit diversitat d'activitats. S'ha fet evident que noltros podem fer ben poca cosa per ajudar a acollir a totes aquestes persones que han de partir de casa seua 
si els que governen no deixen que arribin al nostre país. 

Alguns grups han escrit cartes demanant que ajudin a les persones refugiades i també donant suggeriments de com fer-ho, al president del govern d'Espanya, a la presidenta del govern de les Illes Balears, a l'alcaldessa, a polítics en general i fins i tot al president dels Estats Units. Algunes d'aquestes cartes s'enviaran a qui van destinades esperant qualque resposta o actuació.


Alumnes de segon cicle han fet un video molt xulo en anglès "A better place"-"Un lloc millor"


video


Tot el centre ha quedat ben adornat amb diversitat de missatges de pau.





26/1/17

Un món plastificat

Segons Greenpeace, ens trobam davant un problema global i d'escala planetària. 
Tots els mars i oceans tenen restes significatives de residus d'origen humà, dels quals entre el 60 i 80% són restes de plàstics.



 La producció global de plàstics ha augmentat de manera espectacular en els últims 50 anys. En 2013 van ser 299 milions de tones produïdes, i s'estima que en 2020 se superaran els 500 milions de tones anuals.

Després d'usar i tirar els plàstics, 
en el millor dels casos aquests acaben en un contenidor per ser reciclats. 
Però gairebé el 80% d'ells no i acaben en abocadors, incinerats o llançats al medi ambient. 
Fins i tot les poblacions enfora de la mar contribueixen a la contaminació dels oceans, ja que els sistema de clavegueram, depuradores i rius acaben canalitzant tot el flux de residus plàstics fins als mars.


 Aquests plàstics es van degradant lentament produint fragments de menys de 5 mil·límetres coneguts com microplàstics, la qual cosa fa el problema menys visible però extremadament perillós tant per als ecosistemes marins com per a l'ésser humà.


Per açò és important ser conscients del problema i de les solucions per evitar-ho. 

Què podem fer noltros?
Entendre el problema
Canviar els nostres hàbits per reduir el consum de plàstics 
Dipositar els envasos al contentidor  corresponent
Exigir als polítics que prenguin mesures