7/6/17

“Els permetem un munt de coses i, per compensar, els limitam les besades I abraçades”

Sovint, ens deixam endur pel ritme frenètic que ens imposa la societat actual i no ens aturam a pensar que l’important rau en les coses senzilles, en el respecte, la tolerancia, recuperar la cura i, en definitiva, posar en valor l’educació de les emocions.
Per recordar-nos alguns dels aspectes clau per a la bona criança de les nostres criatures, hem entrevistat Camila Puerta, psicòloga i educadora en disciplina positiva que va fer una conferència a la sala d’actes de l’I.E.S. José Maria Quadrado. 
Aquesta activitat va ser  organitzada per l'AMPA del nostre centre comptant amb la col·laboració de  totes les AMPAs de Ciutadella.



La cadència de la seva veu, afavorida per l’accent de la terra on va néixer, Colòmbia, convida a la calma, un valor cada vegada més car de trobar en una societat sotmesa a ritmes de vida frenètics i el culte a allò immediat i material. Les paraules de Camila Puerta  donen pistes clares sobre el secret d’una bona criança: redescobrir la nostra essència com a persones, recuperar la cura i posar en valor l’educació emocional. Unes pautes ben senzilles però que sovint resulten difícils d’aplicar.

-Vostè és una defensora de la disciplina positiva. Què és?
La Disciplina Positiva es basa en la comunicació, l’amor, l’entesa i l’empatia per gaudir de les relacions familiars, alhora que dóna eines a les famílies per entendre el comportament de les seves criatures i si aquest no és l’adequat poder reconduir les maneres d’actuar des del respecte, sense lluites de poder i des d’un posicionament positiu.
És molt important que les persones adultes recordem que fem el millor que podem amb el que tenim. Aquesta és la clau...

-El que vostè diu sembla molt evident...
Ho és. El problema és que vivim en la societat de la desconnexió. Encara que sembli una paradoxa en la societat de la comunicació, el cert és que cada vegada estam més desconnectats dels nostres fills o filles (de veritat, no per wifi).  Ens acostumam a relacionar-nos-hi a partir de les coses materials, com pot ser el mòbil o les xuxes, i ens oblidam de la part emocional. Però cap relació no se sosté només amb la part material.

-Vol dir que omplim els buits emocionals que tenim amb els nostres infants amb coses materials? 
Efectivament, açò és el que fem. Per una banda, els permetem un munt de coses i, per l’altra, els hi limitam aquells aspectes de la vida que no es compren però que emocionalment els fan créixer com a persones, com són les besades, les abraçades o les converses.  

-Considera que la societat actual ens empeny a oblidar l’àmbit de les emocions i a viure frenèticament? 
La societat ens condiciona a portar-nos d’una determinada manera, però individualment tenim la capacitat de decidir. És fàcil cercar culpables externs. No podem oblidar que la responsabilitat de la pròpia intimitat és nostra. Nosaltres triam. El canvi és una opció personal.

-Quina diria vostè que és l’arrel de la desconnexió de la que parla? 
Les dificultats de la comunicació en les famílies o, directament, la seva absència. La pèrdua de la capacitat d’escoltar (a diferència d’oir) els fills o filles aixeca barreres i, per tant, actituds defensives, de rebuig, de rebel·lia o apatia i, fins i tot, de falta de pertinença...

-Posi’ns alguns exemples de comportaments generats per la falta de pertinença...
Les criatures necessiten el sentiment de pertinença, sentir que formen part del grup familiar. És una necessitat inherent de les persones, fins el punt que tothom prefereix pertànyer adaptadament o, si no, inadaptadament en lloc de sentir-se desconnectat o oblidat. Així, el sentiment de pertinença es pot donar en positiu o en negatiu...I les implicacions socials d’un infant que no sent que el tenen en compte i que nota que no pertany són grandíssimes...estam parlant de bulling en criatures i d’abús a d’altres persones físicament o emocionalment quan som adults.

-Davant comportaments d’aquests tipus, què podem fer? 
Un mal comportament és com la punta d’un iceberg. A sota s’hi amaguen els veritables motius. Què fer? Primer, actuar amb fermesa però sense oblidar el respecte i l’amabilitat... és fàcil dir-ho, però aquesta és una de les habilitats de la Disciplina Positiva més difícil d’assolir. Ens solem centrar en mirar les errades dels altres, de les nostres criatures, i no ens aturam a mirar-nos a nosaltres com a responsables del problema i també de la solució. Els pares i mares ens hem de formar per poder dóna’ls-hi les habilitats que volen que tenguin en el futur. I hem de començar avui a fer-ho, no demà.
 
-I després
Després s’ha de fer la feina de prevenció, que és iniciar la comunicació horitzontal, revisar les expectatives que nosaltres tenim envers els nostres fills i filles i que, sense que les famílies en siguem conscients, els provoquen una gran frustració. Però igualment important és aprofitar els errors com a oportunitats d’aprenentatge, fomentar la motivació, permetre’ls que prenguin petites-grans decisions com triar la roba i enfocar-los cap a les solucions.

-Funciona? 
És clar que sí. El resultat és recuperar la connexió amb els nostres fills i filles. I també entendre que si nosaltres, com a pares o mares assumim la responsabilitat (i no la culpa) de la importància del paper que tenim en la criança i acompanyament dels nostres infants. Els canvi no serà immediat, però a llarg termini els resultats seran meravellosos. Imaginem un món on les persones adultes vegin els errors com a oportunitats d’aprenentatge, imperi el respecte mutu i es treballi en equip pel bé de la comunitat...jo vull viure en una societat així.   


15/5/17

Les filletes i els fillets de 4t B volen ajudar a les persones refugiades

Els i les alumnes de 4tB s'han engrescat amb un projecte per ajudar a les persones refugiades. A partir d'haver tractat el tema a l’aula en motiu del Dia de la Pau, el mateix alumnat va decidir que havien de fer alguna cosa per ajudar a aquestes persones que estan en una situació molt difícil a causa d’una guerra que elles no han triat. 

Cada dia arriben a les costes europees persones provinents de Síria  i es veuen obligades a viure en camps de refugiats a l’espera d’una vida millor de la que deixen enrere.

Una representant del Fons Menorquí de Cooperació els va explicar com estava la situació, perquè passaven aquestes coses i què era el que podien fer. 

Tot i que les filletes i els fillets són conscients que la part econòmica no soluciona el problema, van voler col·laborar en la millora de la situació d’aquestes persones en els camps de refugiats.

Per fer-ho van decidir dur a terme algunes actuacions per recaptar doblers per ajudar a les persones que arriben a l’illa grega de Quios. Allà hi ha 3.500 persones en el camp de refugiats (on només en caben 2.100) que esperen ser acollides per diferents països europeus.

Les actuacions que van decidir fer són les següents:
  • Organitzar tres vendes de berenars solidaris a l’escola. Els dies 11, 18 i 25 de maig vendran berenars a l’entrada de l’escola. Tothom podrà col·laborar comprant!
  • Rifa d’un lot de productes. S'hi pot col·laborar de dues maneres:  Aportant un producte nou per a la rifa i comprant nombres per a la rifa 
  • Venda de manualitats durant la festa de final de curs. Per açò estan preparant unes manualitats molt xules 
Tot doblers que es reculli s'entregarà al Fons Menorquí de Cooperació que s’encarregarà de fer-lo arribar a l’illa de Quios.





Aquestes iniciatives van començar a dur-se a terme el passat dijous 
amb la venda de berenars i de nombres per a la rifa.

Es va escollir especialment aquest dia 11 de maig tenint en compte la proposta que va sorgir d'Amnistia Internacional i Intermon Oxfam de realitzar un acte simbòlic 
a favor de les persones migrants i refugiades.



9/5/17

Llibre x Llibre

 Hem encetat un nou espai a la nostra escola: 
un punt d'intercanvi de llibres que hem anomenat  Llibre x Llibre.

La idea és aportar algun llibre que tenim per casa que ja hem llegit i poder agafar-ne un 
altre que algú hagi deixat.

Aquesta proposta va dirigida tant a adults com a infants, de manera que hi poden participar 
el personal del centre, l'alumnat i les seves famílies.


 Amb aquesta iniciativa pretenem:
 fomentar i animar la lectura
compatir aventures
promoure un sistema d'intercanvi que no comporta cap cost
reutilitzar els llibres


Per al bon funcionament d'aquest espai s'han de tenir en compte algunes normes d'ús:
- Intenta deixar l'espai ordenat per a qui vengui després.
- Pots deixar el teu llibre damunt la taula perquè qualcú en gaudeixi.
- Pots agafar un llibre per començar una nova aventura.
- Procura que el llibre que deixis estigui en bon estat.


La lectura no només ens fa desconnectar del món real, sinó que les lletres i les pàgines dels llibres ens transporten a espais moltes vegades impensables,
 a vegades màgicstenebrososcuriosos... 
Llegir és tota una aventura! 

26/4/17

Les filletes i els fillets de 3r van conèixer Cala Pilar i els perills per a la conservació del seu medi natural.

Els grups de 3r vam anar a visitar la finca d’Alforí de dalt. Allà vam observar el bosc, especialment l’alzinar, també vam treballar l’orientació i vam situar la finca en el mapa.



Vam aarribar fins la platja del Pilar on vam treballar en grups sobre quines deixalles hi havia a la platja. 




Després, vam intentar separar-les segons si eren d’origen natural o de procedència artificial. 
  



Vam fer hipòtesis de com havien arribat aquells objectes a la platja i buscar solucions davant certes actituds que fan malbé l’hàbitat natural. 



Finalment, vam intentar classificar les deixalles segons el temps aproximat de degradació i 
retorn a la natura. 
Va ser sorprenent i descoratjador veure que hi ha materials que estan segles en erosionar-se.


Aquests són els objectius que ens havíem proposat:
- Conèixer el medi a partir de l’entorn més proper.
- Reconèixer els sistemes platja-duna com a espais complexos i fràgils.
- Descobrir mitjançant mètodes indirectes (petjades, rastres, etc.) els animals de la platja i la mar.
- Identificar quines deixalles trobem a la platja i la seva procedència  (natural / artificial)
- Identificar quines accions humanes poden malmetre els animals i el seu  hàbitat.
- Aprendre a respectar el éssers vius i a no fer malbé el seu hàbitat.
- Incentivar l’hàbit de l’observació en l’entorn natural.
- Potenciar la participació i el treball en grup.

Va fer molt bon dia i  el treball a la platja va ser molt profitós, sorprenent i satisfactori per a tothom.



4/4/17

Mobilitza't per la selva

Com el curs passat, tornam engegar MOBILITZA'T PER LA SELVA
la campanya de reutilització de mòbils.. 

L'explotació del coltan i altres minerals que es fan servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, és la causa d'enfrontaments que produeixen milers de víctimes a la República Democràtica del Congo. Per satisfer la nostra creixent demanda, la mineria il·legal fa servir mà d'obra semiesclavitzada, a més de destruir els hàbitats de moltes espècies com els ximpanzès i goril·les, en greu perill d'extinció per la caça furtiva i la deforestació.



Aquests dos documentals ens mostren la trista i crua realitat d'aquest greu problema.




SI VOLEU COL·LABORAR EN LA CAMPANYA 
ENS PODEU DUR A L'ESCOLA ELS MÒBILS QUE JA NO EMPREU.

26/3/17

La història d'un treball reconegut sobre equitat de gènere.

El passat dijous 16 de març, en el ple de l'Ajuntament de Ciutadella es va aprovar nomenar Sala de Joana de Vigo i Esquella a la sala d'actes de la Casa de Cultura. 

Aquest fet té l'origen el curs 2014-15 quan les escoles de la Xarxa de Centres educatius Cooperants estaven treballant l'equitat de gènere. El grup de 5è de la nostra escola, amb la mestra Joana Majó , va decidir fer una recerca sobre els noms dels carrers de Ciutadella. El resultat va ser decebedor ja que només en van trobar 3 que tenien nom de dona, la resta de carrers fan referència a homes, santes o verges.

Per tal d'augmentar la presència de les dones en els noms dels carrers, van dur a terme una treball de recerca per trobar qualque dona que hagués destacat al llarg de la història del nostre poble. Així és com van descobrir na Joana de Vigo i Esquella (Ciutadella 1779-1855) escriptora, il·lustrada i enciclopedista.

Van adreçar la proposta de posar el nom d'aquesta dona a un carrer de Ciutadella al batle d'aquell moment, Ramon Sampol.

                          

El curs 2015-16 el mateix grup d'alumnes que ja cursaven 6è, com que no havien obtingut cap resposta, van tornar a l'Ajuntament a fer la mateixa proposta a la batlessa d'aquell moment, Joana Gomila

                        . 

Aquell curs, el dia de Sant Antoni n'Aya Abú Zneid i en Quim Ferrer com a representants del grup d'alumnes, van poder explicar des de l'Ajuntament, el treball que havien fet sobre l'equitat de gènere. En aquella ocasió la batlessa va manifestar que el Consistori es comprometia en posar el nom d'un carrer a na Joana de Vigo.

                           

Aquest curs, 2016-17 el grup d'alumnes ja no és a la nostra escola perquè actualment cursen 1r d'E.S.O, La tutora, na Joana Majó tampoc hi és perquè s'ha jubilat. Però ha estat ara quan tota aquesta història ha tingut un bon final.
Com que, de moment no hi ha previst que hi hagi un carrer nou a Ciutadella, es proposa posar el nom de Joana de Vigo i Esquella a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura. El dijous 16 de març es va aprovar aquesta proposta en el ple municipal.

Va ser molt polit veure aconseguit l'objectiu d'aquests fillets i filletes i de la seua tutora, na Joana Majó. Gràcies al seu treball i també a la seua perseverància, Ciutadella donarà visibilitat a una dona, que esperam que no sigui la darrera.

Però el que va ser especialment polit va ser la retrobada a l'Ajuntament, el dia del ple, d'alguns dels fillets i filletes amb na Joana Majó.

Moltes gràcies per la vostra feina!




9/3/17

En el Dia Internacional de la Dona

Ahir filletes i fillets de tercer cicle van anar a totes les classes a llegir aquest manifest.: 

Avui dia 8 de març és es DIA INTERNACIONAL DE SA DONA i des de sa nostra escola volem manifestar que: 
  • Ses filletes i es fillets som iguals i som diferents
  • Es fillets i ses filletes podem jugar a allò que més ens agradi: cotxos, construccions, parxís, cuinetes, puzzles, mamàs i papàs,...
  • Ses filletes i es fillets podem ajudar a ca nostra a posar taula, reollir es joguets, fer es llit, escurar,...
  • Es fillets i ses filletes podem vestir-nos des colors que vulguem: verd, lila, groc, rosa, blau, negre, taronja,...
  • Ses filletes i es fillets podem fer s’esport que preferim: futbol, gimnàstica rítmica, volei, bàsquet, dansa,...
  • Es fillets i ses filletes podem expressar es nostres sentiments i plorar quan ho necessitem-
  • Ses filletes i es fillets podem estudiar el que ens faci més il·lusió: medicina, periodisme, cuina, perruqueria, mestre,...
  • Es fillets i ses filletes podem jugar amb qui volguem: filletes amb filletes, fillets amb filletes, fillets amb fillets, sense que ningú ens critiqui ni se n’enrigui
Per açò ses filletes i es fillets de s’escola Pere Casasnovas volem créixer i que ens eduquin en es valors de sa igualtat. Que ens valorin per ser qui som.

    

Un poc abans de les 14 h. dos fillets van llegir el manifest per a les persones que esperaven defora de l'escola.