Si dediquem
el temps suficient
a veure la discapacitat com tot el contrari,
és a dir, com quelcom
intrínsec de la pròpia persona,
ens serà molt
més senzill ajudar
els que conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió en el món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els
permeti, així mateix, dur una vida plena
i feliç.
"Moltes vegades t'he ignorat
per por, per no
saber com tractar-te, per no equivocar-me,
pensant que Déu s'havia
equivocat ... Creia
que vivies trist, sense esperança, i
ple de somnis inabastables.
Però tu em vas
ensenyar que: Rius, plores, balles, tens
somnis, jugues ...
tens capacitat de
superació ... M'has ensenyat a veure que
ets com jo ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.